borrador

texto de prueba par hacer modificaciones texto de prueba par hacer modificaciones texto de prueba par hacer modificaciones texto de prueba par hacer modificaciones texto de prueba par hacer modificaciones texto de prueba par hacer modificaciones texto de prueba par hacer modificaciones texto de prueba par hacer modificaciones texto de prueba par hacer modificaciones texto de prueba par hacer modificaciones texto de prueba par hacer modificaciones texto de prueba par hacer modificaciones texto de prueba par hacer modificaciones texto de prueba par hacer modificaciones texto de prueba par hacer modificaciones

miércoles, 27 de noviembre de 2013

Col•laboradora necessària (Immaculada C.)

Déu és totpoderós, però pot posar límits al seu poder; com quan entra en joc la llibertat d’algun dels personatges que composen la trama d’un esdeveniment diví. Per exemple en el fet de l’Encarnació. Maria de Natzaret és la persona clau. Déu  no  li prendrà  mai la llibertat que ell mateix li h adonada. Allò que farà és anar-li a demanar el seu consentiment per mitjà de Gabriel: <<Déu envià Gabriel  a un poble de Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia.   (...)El  nom de la noia era Maria>>.L’àngel la saludà i li proposà el pla de Déu: <<Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill del Altíssim>>.
            L’àngel es quedà esperant resposta. Maria, llavors, abans d’acceptar, exposà el seu gran  dubte: <<¿Com pot ser això, si jo no tinc marit?>>. L’àngel li explica el projecte diví: <<L’Esperit Sant vindrà sobre teu, (...) per això el fruit Sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu>>. Després d’aquest aclariment per part de l’àngel, Maria dóna el seu consentiment: <<Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules>>. Sense aquest explícit consentiment no hi hauria hagut Encarnació i, amb  aquella resposta, el consentiment generós de Maria es fa extensiu a la seva voluntària col·laboració al costat del seu Fill, en tot el que havia de succeir i en tot el pregon significat del misteri de l’Encarnació.

            Per la seva col·laboració necessària i lliure amb el misteri de l’Encarnació, Maria, plena de gràcia, es fa present com a protagonista principal amb Jesús, en la divina i mística epopeia que comença amb el SÍ de Maria a la proposta de Déu. Amb aquell SÍ queda invertit el paper d’Eva en la caiguda al pecat: <<Faré que sigueu enemics tu i la dona, el teu llinatge i el d’ella>>. Per ella i amb ella comença a se possible allò que diu Pau als romans: ”Que Déu (...)us concedeixi d’estar d’acord amb Jesucrist, perquè (...) glorifiqueu Déu el Pare de Jesucrist, el nostre Senyor>>

Printfriendly